dissabte, 28 de novembre del 2015

Papiroflèxia - Ocell que mou les ales (2)

En aquesta entrada perfeccionaré el model i l'animació de l'ocell que mou les ales.

El model de l'entrada anterior tenia diversos defectes, la majoria provocats pel fet que no es tenia en compte el gruix dels plecs, de manera que les cares s'interferien entre elles en determinats moments de l'animació.

També tenia l'inconvenient que el paper es mostrava igual per les dues cares, mentre que els papers reals acostumen a tenir una cara blanca i una d'impresa.

En aquest nou model he intentat corregir aquestes mancances.

Paper amb dues cares diferents:

Per començar he preparat un nou material amb dues cares, Això ha estat possible gràcies al node geometry, que permet detectar quina cara del paper (la que està en el sentit de la normal o bé la que està en sentit oposat a la normal ) que està mirant a la càmera. El material mostra llavors un submaterial blanc o bé un submaterial amb el paper imprès.



La textura per al paper de papiroflèxia és el mateix de l'entrada anterior. l'he descarregat d'aquest enllaç:
http://thepapercraneorigami.com/wp-content/themes/paper-crane/images/n-jewelry-paper.jpg 


Primera aproximació (més realista ) als plecs:


En el plegat real, cada plec té una forma d'arc i una certa longitud, determinada per la distància entre les cares. La longitud de l'arc provoca que la mida de les cares planes vagi "disminuïnt" progressivament.

Tenir en compte de manera precisa aquest efecte requereix augmentar de manera exponencial la geometria.

Inicialment vaig  començar a modelar la geometria seguint aquest camí, però la complexitat que anava apareixent em va fer considerar opcions més senzilles.

Geometria inacabada amb el modelat del gruix dels plecs. Abandonada abans d'acabar-la.

Segona aproximació (més senzilla ) als plecs:

Després de l'abandonament de la opció anterior, he escollit fer servir una aproximació intermèdia que consisteix en imaginar que cada element de cara plana està unit als elements adjacents per una làmina elàstica.

Això té l'avantatge que permet treballar amb una geometria més simple, relativament fàcil de calcular gràcies a la trigonometria, que té en compte el canvi de textura del plec provocat per la deformació, i que per a plecs amb poca separació entre cares, no difereix gaire de la geometria real. A més a més donat que puc separar les dues cares del plec entre elles, desapareixen els fenòmens d'interferència mútua.

Plec "elàstic" (blanc)  entre les dues cares planes (blau)


En la imatge animada de sota es mostra el model geomètric en posició tancada i en posició expandida, per tal de visualitzar fàcilment les cares "elàstiques" dels plecs. Les cares elàstiques estan representades de color blanc, i les cares "rígides" amb la textura blavosa del paper.

Per tal de fer aquesta animació, he fet servir dues Shape keys diferents de la mateixa malla i una animació que mostra el trànsit entre elles.



Nova animació:

Un cop ha estat tot a punt he hagut de fer de nou l'animació del plegat, ja que els esquelets Armature que feien falta eren lleugerament diferents dels anteriors. En algunes etapes de l'animació s'han simplificat i en d'altres ha calgut posar un os Bone a cada aresta dels plecs.

He complementat l'animació amb dues càmeres diferents, la segona de les quals es mou, per a donar una visió més dinàmica i més detallada del model.

El so del cant de l'ocell (rossinyol dels aiguamolls de l'Empordà) l'he agafat, igual que en l'altra entrada, d'aquest vídeo.

I finalment aquest ha estat el resultat:


1 comentari:

  1. Amb retard però aquí està el comentari de la teva seguidora number one. Com sempre no entenc res del que escrius (tot i que aquesta vegada vaig tenir traducció simultània en viu, jajajaja), el resultat espectacular!!! Un petonet

    ResponElimina